La Nena

Vaig començar a perdonar la meva mare el dia que, venint del seu enterrament, el Manolo em va posar la mà a sobre. Per primera vegada. Els cops van caure sense previs avís sobre les meves esquenes. Després, no recordo si va ser primer a la cara o els cops de puny a la panxa. El que no puc oblidar són les seves paraules. Paraules punyents com ferro forjat. Paraules feridores que es van anar clavant dins meu. Només dues xiuxiuejades a cau d’orella que anaven traspassant el meu cos malmès i masegat i es clavaven en el més profund del meu cor. “La nena, la nena...”. Tenia quinze anys, una filla de tretze mesos i m’acabava de quedar òrfena.

(...)

Fragment del relat La nena, segon premi del VI concurs de contes Castell de La Tossa 2015.