BLAU FORT

El joc dels colors me’l va proposar l’Àlex una tarda al tornar de l’escola i trobar-me al llit. En aquell moment ja vaig envejar la seva innocència, la seva fe cega en mi. Feia temps que necessitava posar paraules a aquest patiment, a aquest esgotament constant, paraules a aquest fantasma que, segons el dia o el moment, estreny amb més força les seves cadenes al voltant del meu cos. Necessitava esborrar dels ulls del meu fill els dubtes i les pors, necessitava trobar una resposta a la seva pregunta diària: “... bon dia mama, com et trobes avui? Millor? Pitjor?...”. És difícil posar paraules a aquest forat negre que creix dins meu però ara intento calmar l’angoixa del meu fill i la meva a través dels seus colors.

El blau fort és el color preferit de l’Àlex. Quan tinc un bon dia, quan em sento bé amb mi mateixa i amb el meu cos, quan els dolors estan adormits en algun racó oblidat del meu cos, tinc un dia blau fort. Moments dolços, feliços, plens de somnis i d’expectatives, així són els meus dies blau fort. Verd, vermell, taronja, en aquests dies el dolor i l’esgotament són presents, m’acompanyen al llarg del dia recordant-me la seva presència, com un marit gelós que no perd de vista la seva estimada. Marró, aquests dies el dolor és sobre mi, s’estén silenciós, m’ofega, sento com em perdo en la seva intensitat i les forces minven. Moments d’impotència, de tristor, moments d’ofec i de llàgrimes reprimides, així són els meus dies marrons. Gris i negre, dies on l’obscuritat cobreix del tot el meu cos i la meva ànima, dies en els que sento que finalment m’he fos amb el meu dolor, m’he donat per vençuda i m’enfonso en un pou fosc, sense sortida.

Aquest és el nostre joc, el joc de l’Àlex i el meu, ens ajuda a posar paraules al meu estat, al meu patiment però sobretot ens ajuda també a desitjar com volem que sigui un dia. Concentrar-nos en un color per mirar de no sentir el que tenim en aquells moments.

(...)

Fragment del relat Blau Fort, I Premi del IV Concurs de contes Castell de La Tossa 2013