Un calfred li recorre l'esquena i sent una ràfega d'aire fresc al seu voltant. Acota el cap, submergint-se de nou dins els seus mots encreuats però sap que serà impossible amagar-se en ells. Les seves passes li tronen a les oïdes, confonent-se amb els seus batecs i, malgrat l'aire fresc, li costa respirar. Sap que ell és allà, justament al seu darrere, sent la seva mirada clavada al seu cos, al seu nou pentinat, a les mitges opaques que, malgrat tot, es tornen transparents amb la seva mirada.
Fa dies que li dona voltes, angoixada, a la mateixa idea. Des de que fa dues setmanes va aparèixer l'Eloy a la cafeteria i des de que dia rere dia li clava la mirada al cos, despullant-la i fent-la sentir viva, la Consol no ha trobat pau.
(...)
Fragment del relat "Mots encreuats". I Premi Contes Castell de La Tossa 2014.
No hay comentarios:
Publicar un comentario