El
joc dels colors me’l va proposar l’Àlex una tarda al tornar de l’escola i
trobar-me al llit. En aquell moment ja vaig envejar la seva innocència, la seva
fe cega en mi. Feia temps que necessitava posar paraules a aquest patiment, a
aquest esgotament constant, paraules a aquest fantasma que, segons el dia o el
moment, estreny amb més força les seves cadenes al voltant del meu cos.
Necessitava esborrar dels ulls del meu fill els dubtes i les pors, necessitava
trobar una resposta a la seva pregunta diària: “... bon dia mama, com et trobes avui? Millor? Pitjor?...”. És
difícil posar paraules a aquest forat negre que creix dins meu però ara intento
calmar l’angoixa del meu fill i la meva a través dels seus colors.
El
blau fort és el color preferit de l’Àlex. Quan tinc un bon dia, quan em sento
bé amb mi mateixa i amb el meu cos, quan els dolors estan adormits en algun
racó oblidat del meu cos, tinc un dia blau fort. Moments dolços, feliços, plens
de somnis i d’expectatives, així són els meus dies blau fort. Verd, vermell,
taronja, en aquests dies el dolor i l’esgotament són presents, m’acompanyen al
llarg del dia recordant-me la seva presència, com un marit gelós que no perd de
vista la seva estimada. Marró, aquests dies el dolor és sobre mi, s’estén silenciós,
m’ofega, sento com em perdo en la seva intensitat i les forces minven. Moments
d’impotència, de tristor, moments d’ofec i de llàgrimes reprimides, així són
els meus dies marrons. Gris i negre, dies on l’obscuritat cobreix del tot el
meu cos i la meva ànima, dies en els que sento que finalment m’he fos amb el
meu dolor, m’he donat per vençuda i m’enfonso en un pou fosc, sense sortida.
Aquest
és el nostre joc, el joc de l’Àlex i el meu, ens ajuda a posar paraules al meu
estat, al meu patiment però sobretot ens ajuda també a desitjar com volem que
sigui un dia. Concentrar-nos en un color per mirar de no sentir el que tenim en
aquells moments.
(...)
Fragment del relat Blau Fort, I Premi del IV Concurs de contes Castell de La Tossa 2013
