lunes, 30 de junio de 2014
Lectures al jardí
Este próximo martes 8 de julio a las 19h os espero a todos en los jardines Jiwar (calle Astúrias 36 de Barcelona) para compartir conmigo y con otras dos escritoras una agradable tarde de lectura! Y de paso celebrar el segundo aniversario de Lectures al jardí.
Aquí podéis ver toda la información!
http://www.lecturesaljardi.com
domingo, 29 de junio de 2014
En Pallot
Per la claror esmorteïda
que es filtra a través de les escletxes de les pedres, en Pallot calcula que
són quarts de set del matí. Un altre dia. En Pallot deambularà pel silenci dels
passadissos, es submergirà a la foscor de les cambres i a la humitat de les
parets tot esperant la nit. Avui però, percep un ambient diferent, uns sorolls
indesxifrables que trenquen la seva monotonia. Cony de llibreters! Murmura amb
un somriure sorneguer. Arrossegant els peus arriba al seu racó, esperant que el
silenci l’acompanyi en el seu ritual: un full en blanc, un llapis i una
espelma. Potser algun dia aconseguirà escriure quelcom que doni sentit a la
seva vida. Mentre, la seva ombra deambula com un fantasma entreveient el món
per la claror esmorteïda que es filtra a través de les escletxes de les pedres.
Primer premi de microrelats
Bellprat, vila del llibre
2 de juny de 2013.
Tot esperant
TOT ESPERANT
Asseguda al seu banc, l’Espe
tanca els ulls. De lluny, li arriben les rialles de les minyones que
enjogassades comenten la setmana, tot queixant-se de la senyora a qui unes
admiren i altres envegen. L’Espe, sense escoltar-les, pot endevinar què diuen:
aquesta setmana ha hagut festa grossa a Cal Artés, han tingut molta feina, la
setmana vinent és la revetlla de Sant Joan i algunes, després de servir, podran
escapar-s’hi una estona i regalar un somriure a aquell xicot tan eixerit, cosí
de l’Encarna, que fa poc que ha vingut del poble.
El poble. L’Espe l’enyora i
sovint al tancar els ulls evoca els seus carrerons i els avis asseguts a la
plaça. Si para atenció, li sembla escoltar encara el xiulet del tren, aquell
que va anunciar la seva partida i la va transportar tan lluny de tot allò que
coneixia.
Quaranta anys després,
l’Espe obre els ulls i acarona el banc on seu. Aquest banc que ha estat
protagonista dels seus somnis, aquest banc on amb un somriure esperava el qui
havia de ser l’amor de la seva vida i, tímidament li agafava la mà demanant-li
permís amb la mirada.
Mira el passeig. Les
minyones són ara àvies que passegen orgulloses els seus néts. Els balls són ara
festes nocturnes que s’anuncien en cartells de coloraines. Les senyores
passegen del bracet d’una noia que, vinguda d’un altre país, les ajuda a fer
menys feixuga la seva vellesa.
Al seu davant la màquina del
tren resta immòbil, congelada en el temps, com ella mateixa en aquest banc.
Silenciosa, la màquina del temps guarda dins seu històries de vida, somnis de
tots aquells que un dia van pujar-hi buscant nous camins.
Silenciosa també l’Espe, amb
un somriure congelat als llavis, resta immòbil en aquest banc tot esperant
l’amor de la seva vida, desitjant que torni per agafar-la de la mà i, aquesta
vegada sense demanar permís, se l’endugui per sempre més amb ell.
II Premi del CONCURS DE RELATS BREUS
AMICS DEL PASSEIG VERDAGUER
IGUALADA 25 DE MAIG’2013
El Gira Luna
El Gira Luna
Escuchadme girasoles, habla vuestro rey.
Conocéis perfectamente nuestra antigua ley:
por la noche hay que bajar la cabeza sin hablar.
Cortaré el maldito tallo al audaz traidor
que alzó su flora oscura antes del albor.
Pronto lo descubriré, he citado al comité.
El Gira Luna dormía de día huyendo del sol.
El Gira Luna giraba y miraba de frente a la luna.
El Gira Luna con pétalos blancos un día escapó.
La más alta recompensa, palabra de honor.
Quién encuentre su semillas negras de impostor.
Una nota nota nos dejó: "acabaréis en un jarrón".
El Gira Luna con pétalos blancos un día escapó...
Bellos y sin vida son, girasoles de Bolmok.
El Gira Luna dormía de día huyendo del sol.
El Gira Luna giraba y miraba de frente a la luna.
Y Gira Luna con pétalos blancos un día escapó.
Sidonie: El Giraluna
Que no nos corten el tallo, que no acabemos en un jarrón, que no nos cierren los ojos ni nos duerman las ideas. Soñar, vivir, sentir. Que seamos siempre un poquito Gira Luna!
Escuchadme girasoles, habla vuestro rey.
Conocéis perfectamente nuestra antigua ley:
por la noche hay que bajar la cabeza sin hablar.
Cortaré el maldito tallo al audaz traidor
que alzó su flora oscura antes del albor.
Pronto lo descubriré, he citado al comité.
El Gira Luna dormía de día huyendo del sol.
El Gira Luna giraba y miraba de frente a la luna.
El Gira Luna con pétalos blancos un día escapó.
La más alta recompensa, palabra de honor.
Quién encuentre su semillas negras de impostor.
Una nota nota nos dejó: "acabaréis en un jarrón".
El Gira Luna con pétalos blancos un día escapó...
Bellos y sin vida son, girasoles de Bolmok.
El Gira Luna dormía de día huyendo del sol.
El Gira Luna giraba y miraba de frente a la luna.
Y Gira Luna con pétalos blancos un día escapó.
Sidonie: El Giraluna
Que no nos corten el tallo, que no acabemos en un jarrón, que no nos cierren los ojos ni nos duerman las ideas. Soñar, vivir, sentir. Que seamos siempre un poquito Gira Luna!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)