MORT

Va arribar la tercera nit però ell ja feia dies que l’esperava. Assegut a la seva vella butaca exhalava lentament el fum de la seva pipa. Els ulls miraven sense veure finestra enllà. La cercaven, volien ser els primers en veure-la venir de cara, per enfrontar-se a ella quan la tinguessin al davant.

Des de que va conèixer la seva arribada que el va envair una pau inusual, una tranquil·litat com feia anys que cercava i que mai havia aconseguit trobar. Tot al seu voltant va deixar de girar i, per un instant, només per un instant, va tenir la sensació d’haver viscut ja aquest moment. La seva memòria va refugiar-se a la seva infantesa, al costat del llit de la mare quan, amb llàgrimes als ulls, li deia adéu per última vegada.

Altres haguessin provat de sortir corrents. Ell mateix ho hagués intentat temps enrere. Tanmateix, l’únic que se li va ocórrer va ser anar a cercar un llibre, la seva pipa i seure tranquil·lament a esperar la seva arribada. Tenia temps, volia assaborir aquell instant de la millor manera que li venia al cap.

Era conscient que l’esperava una dura batalla, no tenia por. No tenia intenció de lliurar un combat ni oposar resistència. L’únic que desitjava era veure-la venir, posar-se davant ella i xiuxiuejar-li suament: “Estimada, estimada meva, embolcalla’m en els teus braços, porta’m amb tu...”

I a la tercera nit va arribar, però ell ja feia dies que l’esperava.