BUIDATGE

Fa molt temps que no em posava davant un paper, fa temps que no agafava un llapis i deixava que els meus dits ballessin al compàs dels meus pensaments, fa temps que no permeto que els meus pensaments traspassin barreres ni emergeixin més enllà del que es considera estrictament necessari. Fa temps que no escric.

Ment, cos i energies estan en stand by. Sento com si algú hagués reprogramat el meu cos i hagués fet un buidatge oblidant-se després reprogramar-lo i reactivar-lo. És així, durant mesos m'he sentit buida i sense energies per explicar allò que sento, allò que imagino i allò que somio.

Però, per sort, aquest buidatge no està sent improductiu. És un estat temporal, un temps de reflexió i de cura personal que ha de donar fruit. He estat hivernant i preparant-me per tornar a florir aquesta primavera. Espero que, com totes les primaveres, el sol llueixi més enllà dels meus ulls i em doni forces per continuar explicant, per continuar gaudint amb les lletres. Les meves petites lletres...