La Sole, la minyoneta de Cal Sagalés

Quan va baixar del tren, la Sole va notar les cames enrampades. Amb la força d’una noia de tretze anys, va agafar la maleta de cartró que tenia a la falda i va baixar els esgraons tot tremolant. Tot just va posar els peus al terra va notar un calfred i una lleugera brisa va aixecar el vol de la faldilla d’estiu que la mare li havia recosit abans de marxar. Palplantada a l’andana amb la mirada perduda esperava algú que li fes una senyal. Amb els peus adolorits va caminar feixugament fins a un banc buit, no li pesava la maleta, li pesaven els records i la tristesa li oprimia el cor. El rellotge de l’estació marcava les sis de la tarda.

Fragment del relat La Sole, la minyoneta de Cal Sagalés