L'UNIVERS DE LES DONES

Tan sols tres trucades li van canviar la vida. L’Helga va rebre la primera trucada una tarda de divendres quan tot just arribava a casa seva. Un divendres humit en el que al seu interior batallaven les ganes de posar-se al llit i tapar-se el cap amb una manta per no sortir mai més amb  l’haver d’enfrontar-se als seus fills adolescents. Uns fills rebotats amb el món i amb ella. La culpaven, s’omplien la boca amb la pèrdua del pare mentre l’Helga es mossegava els llavis per no cridar i explicar-los que aquell pare que ells reclamaven era a molts quilòmetres d’allà, regalant-se un cap de setmana amb una noia pocs anys més gran que ells.

(....)

Les persones estem fetes de sentiments, alguns ens fan sortir corrents, altres ens paralitzen. El petó que frega suaument les galtes de l’Helga li transmeten un sentiment de pau, d’agraïment. L’Helga, per primera vegada des de fa molts mesos, se sent en pau amb ella mateixa, se sent en pau amb el món i s’adona que la culpa paralitza, però la valentia i l’amor ens fan tirar endavant. I a la fi, les persones no som més que un cúmul de sentiments que ben repartits, ens fan avançar.

L’Helga tanca suaument la porta de la residència i, perduda en el seu propi univers, avança decidida cap endavant.

Fragments del relat L'univers de les dones. II Premi del concurs de Contes Castell de la Tossa. Abril'16.